Jordi Casanovas Miró va néixer a Barcelona el 25 d’octubre del 1953. Es va doctorar en Filologia Semítica (Secció d’Hebreu i Arameu) per la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en l’epigrafia hebrea medieval, tema de la seva tesi doctoral, centrada en les inscripcions funeràries medievals d’Espanya (publicada l’any 2004). Va publicar diversos articles sobre epigrafia i arqueologia jueves i va col·laborar amb diversos museus catalans i amb el Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia (Madrid). Des de l’any 1991 treballava en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, com a tècnic en el Registre de les Obres d’Art, en la documentació relacionada amb la formació de les col·leccions i en les sales de Reserva del Museu. Va ser vocal de la Junta Directiva de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC, societat predecessora de la SCEHB) del 1988 al 1992 i secretari de la mateixa associació del 1992 al 1998. Membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, en va ser secretari del 1995 al 2008 i el passat dia 27 de febrer en va ser elegit president. Era membre del Comitè Editorial de la revista Tamid des de l’inici de la publicació (1997). Ha mort el dia 22 de març del 2020, d’un infart.